Quan el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) es va plantejar crear BNEW, ho va fer amb la intenció de fer possible això que tant ens obsessiona als éssers humans: anticipar el futur.
Quines experiències ofereix BNEW 2026
- Es celebra entre el 5 i el 7 d’octubre a DFactory Barcelona.
- Preveu reunir uns 270 ponents de primer nivell nacional i internacional en més de 50 panells, debats i sessions televisats.
- Format híbrid amb retransmissió via streaming, combinat amb assistència presencial i accés a espais de networking.
- Entre altres continguts, aborda l’impacte de la IA en la nova economia; la revolució dels nous materials i la nanotecnologia; els últims descobriments astronòmics i espacials; la contribució de les dades en termes d’eficiència i energia; el nou context geopolític i el seu impacte en la defensa aèria; automatització i robòtica quirúrgica; gestió intel·ligent de l’aigua o l’alimentació del futur.
- BNEW Experience ofereix més de 40 activitats pràctiques vinculades als diferents sectors i l’oferta cultural de Barcelona. “Des d’interactuar amb robots humanoides o quirúrgics fins a provar simuladors com el de la cabina d’un F-18, conèixer vehicles autònoms, aplicacions de robòtica, la impressió 3D i els cobots en l’art, el disseny o la gastronomia”, apunta Blanca Sorigué, directora general del CZFB.
Les empreses competeixen per naturalesa. Els éssers humans, també. Però, en el marc de la nova economia, la col·laboració es consolida com una altra forma necessària de competir. Connexions llestes entre empreses, persones i tecnologies a la Barcelona New Economy Week (BNEW del 5 al 7 d’octubre)
Quan el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) es va plantejar crear BNEW, ho va fer amb la intenció de fer possible això que tant ens obsessiona als éssers humans: anticipar el futur.
Van preveure que la nova economia volaria sobre diferents revolucions tecnològiques. Que es combinarien i potenciarien mútuament amb canvis en acceleració continuada. Que cap companyia podria gestionar per si mateixa aquesta onada, que necessitaria tant sí com no col·laborar amb unes altres. I que farien falta fòrums com BNEW per a facilitar el contacte entre empreses, tecnologies i talent especialitzat.
Tant acceleren les tendències tecnològiques, que l’edició 2026 de BNEW inclou cinc noves verticals: Intel·ligència Artificial, Ciència, Agrofood, Energia i sector Gaming, sumades a les de Talent, Salut i Aeronàutica & Espai.
De tecnologies, IA, talent i col·laboració parlen, precisament, alguns dels principals experts que participaran en BNEW.
Mons que, d’una altra manera, potser no arribarien a trobar-se
Les tecnologies agafen volada, apareixen nous models de negoci, canvien les competències. En aquest context, “la capacitat d’adaptació és decisiva, exigeix revisar processos, maneres de treballar, models de lideratge i el talent necessari”, explica Blanca Sorigué, directora general del CZFB.
Una de les seves principals funcions és precisament “connectar mons que, d’una altra manera, potser no arribarien a trobar-se. Empreses de sectors diferents, projectes, coneixement i persones. Quan es produeixen aquestes connexions, sorgeixen noves oportunitats”, completa Pere Navarro, president executiu del CZFB.
La capacitat de connexió en BNEW 2026 s’amplia amb vuit grans tendències. “Són sectors cada vegada més interconnectats, per això no plantegem les verticals com a compartiments tancats, sinó com a parts d’un mateix ecosistema”, explica Sorigué. Un exemple, el món agroalimentari. “Ja representa al voltant del 9% del PIB espanyol —detalla Navarro—, ocupa més de 2,6 milions de persones i augmenta la seva inversió en R+D. Avui ja treballa amb IA, robòtica, sensòrica, impressió 3D o Internet de les coses”. I amb talent especialitzat com a “punt de connexió entre tecnologia i impacte real”, afegeix Sorigué.
La capacitat d’adaptació és decisiva, exigeix revisar processos, maneres de treballar, models de lideratge i el talent necessari
Blanca Sorigué, directora general del CZFB
En aquest context, competir ja no és suficient, segons Navarro. Cada vegada és més important col·laborar, “perquè cap empresa disposa per si mateixa de les capacitats humanes i tècniques necessàries per a avançar al ritme que canvia el mercat”. En molts casos competeixen entre si, però al mateix temps “entenen que compartir coneixement, generar aliances o desenvolupar projectes conjunts pot fer-les més fortes. En la nova economia, la col·laboració s’ha convertit en una forma millor de competir”.
L’espai entès com a experiència
No és casual la sintonia entre l’enfocament de BNEW i el de Merlin, la immobiliària més gran cotitzada a Espanya. L’esdeveniment dissenya un espai perquè les companyies connectin. Merlin fa el mateix des de la seva especialitat amb la seva divisió d’oficines flexibles, LOOM: dissenya espais físics, però també mentals, que potencien la col·laboració. Per exemple, una oficina per a OneTrust (Azca, Madrid) reconeguda com a Obra de l’Any per ArchDaily.
És fonamental entendre la interconnexió entre les grans forces transformadores. La irrupció de la IA canvia la manera de treballar. Aquesta nova manera de treballar canvia el perfil del talent. Això transforma també la manera d’organitzar-se. I, com a conseqüència d’això, els espais on tot succeeix.
Per molt artificial que sigui aquesta intel·ligència, el fet és que revaloritza “competències molt humanes, com la inventiva, el criteri o la capacitat de col·laboració, i això reverteix en la necessitat d’espais innovadors, flexibles i adaptables, capaços d’acompanyar a equips i projectes en constant evolució, d’afavorir intercanvi de coneixement, creativitat i sentit de pertinença. Aquesta experiència és una manera d’atreure aquest talent com a factor de competitivitat”, explica Fernando Ramírez, director de LOOM.
Per al directiu, “com més digital és la feina, més importància van tenint els moments de trobada, l’intercanvi d’idees i la construcció de relacions”. Un espai que estimuli aquesta combinació de manera natural no només és un actiu, sinó també un factor de productivitat. I un testimoni de com aquesta interconnexió entre tendències (IA, talent, col·laboració) accelera la nova economia: fins no fa gaire, els espais flexibles i de cotreball s’associaven amb emprenedors i startups. Avui, dos terços dels seus clients són grans corporacions.
Tot i que siguis molt gran, t’interessa col·laborar
De la IA es parla constantment, d’allò més filosòfic a allò més genèric, del més genèric a la seva aplicació específica en empreses. “La qüestió ja no és si la incorporaran, sinó com ho faran i amb quina velocitat seran capaces de convertir-la en resultats, en productivitat, personalització, organització i presa de decisions”, explica Francisco Pla, director regional de Banca d’Empreses i Institucions de BBVA a Catalunya.
Amb el talent humà com a principi i final. “Només coneixement, capacitat d’adaptació, criteri i creativitat humans permeten convertir les tecnologies en valor”. I contra el rellotge, donada l’acceleració dels canvis. “Les organitzacions necessiten professionals capaços d’aprendre contínuament, incorporar noves capacitats i treballar de maneres diferents”. En el talent que es fitxa i en el ja disponible a casa.
El major potencial de la IA és fer-la servir per a alliberar talent i dedicar-ho a “interpretar, crear, relacionar-se, aportar criteri o resoldre problemes complexos”. I en sentit invers: “Necessitem talent, persones capaces d’entendre la IA per a orientar aquest potencial”.
I un salt més enllà: l’aliança de talents en l’aliança d’empreses perquè soles “no poden abordar una transformació d’aquesta magnitud i a aquesta velocitat”. Necessitem, més que mai, “combinar coneixement, capacitats i experiències diferents per a accelerar l’aprenentatge i portar abans les innovacions a aplicacions concretes”. “Aquest model de cooperació és extrapolable al conjunt de l’economia”, apunta Pla.
Más noticiasLa qüestió ja no és si incorporaran la IA, sinó com ho faran i amb quina velocitat seran capaços de convertir-la en resultats, en productivitat, personalització, organització i presa de decisions
Francisco Pla, director regional de Banca d’Empreses i Institucions de BBVA a Catalunya
BBVA ja ho fa. Desenvolupa capacitats internes, i també la col·laboració externa. Per exemple, amb OpenAI, per fer possible que més de 100.000 empleats facin servir IA generativa a nivell global i estalviïn al voltant de tres hores setmanals en tasques rutinàries. “Aquesta aliança ens ha permès regalar durant un any dues llicències de ChatGPT Business a més de 12.000 pimes a Espanya”.
El talent fa enlairar la tecnologia, i a l’inrevés
L’aliança entre talent i tecnologia, tan poderosa, no només es projecta cap a fora de les empreses, sinó també cap el seu interior. La indústria 4.0 és, en aquest sentit, un gresol. Per exemple les empreses de AeroS —clúster de l’ecosistema aeronàutic i espacial a Catalunya— combinen, cap a dins, “fabricació avançada, digitalització, IA, automatització, nous materials, sistemes autònoms, ciberseguretat, transició energètica i talent qualificat”, apunta la seva directora, Neus Olea.
Cap a fora, imprimeixen el mateix efecte multiplicador. Treballen en el seu sector natural amb tecnologies aeronàutiques o espacials, i poden aplicar-se en qualsevol altre àmbit, des de mecanitzats i robòtica a programari, materials o enginyeria. Tot està connectat. “La competitivitat depèn de la capacitat per a construir aliances, compartir coneixement i formar consorcis competitius”.
Evident: aquesta diversitat de tecnologies especialitzades requereix un talent igualment divers, especialitzat i abundant en un context d’escassetat. “Necessitem perfils capaços de combinar coneixement industrial i noves competències digitals, i a més capacitat de lideratge, comunicació, treball multidisciplinari i adaptació continuada”. D’aquí ve que AeroS dediqui una comissió exclusiva a captació i retenció, “un desafiament comú a tots els sectors de la nova economia”. Com BNEW, organitza els seus propis esdeveniments per a connectar talent i indústria. “En moltes ocasions no falten capacitats ni vocacions, sinó més aviat espais de connexió i un llenguatge comú, empreses que plantegen un repte real i talent jove que sap com resoldre’l”, detalla Olea.
Precisament la IA ofereix el major camp de desenvolupament a aquest tàndem: “El valor no està solament a desenvolupar un algorisme, sinó a formular correctament el problema, interpretar els resultats, garantir la seguretat i convertir la tecnologia en una solució industrial viable”.
L’efecte motor de jugar de debò
El terrenal gaming, amb gairebé 23 milions d’usuaris sol a Espanya, és un altre sector “d’intersecció entre tecnologia, creativitat, cultura, dades i negoci digital. Un videojoc és programari, i a més contingut audiovisual, propietat intel·lectual, experiència d’usuari i una plataforma capaç de generar comunitats globals”, explica Joan Francesc Bañó, executive director de GameBCN, incubadora d’empreses gaming. També creua la dimensió local amb la global, perquè un petit estudi català pot llançar un producte i competir des del primer dia als EUA, Japó o Corea.
Però el veritable element diferencial continua sent quines persones tens i què són capaces de fer. “Necessitem programadors, artistes, dissenyadors, especialistes en experiència d’usuari, producció, narrativa, dades, negoci, equips capaços de combinar disciplines molt diferents i prendre milers de decisions creatives i empresarials”, detalla Bañó. “Quan connectes aquest equip amb un professional que ja ha passat per aquest problema, sis mesos de prova i error es poden convertir en una conversa d’una hora”.
Aquí emergeix el paradigma IA: democratitza eines, accelera processos, i per això destaca “el valor de les persones capaces de formular bones preguntes/prompts, tenir criteri, referències, treballar amb altres especialistes, adaptar-se i aprofitar la tecnologia”. També al revés: “El gaming és un entorn magnífic per a desenvolupar i experimentar amb IA, perquè genera mons complexos, simulacions, interacció humana i enormes quantitats de dades”.
Necessitem programadors, artistes, dissenyadors, especialistes en experiència d’usuari, producció, narrativa, dades, negoci, equips capaços de combinar disciplines molt diferents i prendre milers de decisions creatives i empresarials
Joan Francesc Bañó, executiu director de GameBCN
Un cop més, la col·laboració cap a dins es projecta cap a fora. En GameBCN col·laboren administracions públiques, indústria, universitats i professionals del sector, a més de les empreses incubades connectades amb indústries i inversors internacionals. “Moltes tecnologies i coneixements desenvolupats al voltant del videojoc ja s’estan utilitzant en formació, indústria, arquitectura o salut”.
La salut del sistema és la salut del pacient
L’impacte del sector Health en l’economia, per exemple en la catalana, ja representa el 7,6% del PIB. La clau, com explica Rafael Navajo —Director d’Innovació i Desenvolupament de Negoci Vall d’Hebron Institut de Recerca—, és la qualitat d’un ecosistema format per hospitals, centres de recerca, universitats, indústria farmacèutica i MedTech, startups, inversors i teixit biotecnològic. El resultat és “un dels hubs d’innovació en salut més rellevants d’Europa”.
Un motiu per a l’esperança humana… i l’esperança industrial: “Les teràpies cel·lulars, gèniques i altres per a tractar malalties que fins ara tenien opcions terapèutiques molt limitades o fins i tot inexistents”. La irrupció de la IA permet a més impulsar la capacitat i precisió del diagnòstic, la predicció, el descobriment de fàrmacs, la medicina personalitzada o l’optimització de processos assistencials.
El seu veritable impacte dependrà de la nostra capacitat per a integrar-la correctament dins dels sistemes de salut. “Si som capaços de combinar una bona base científica i clínica, talent especialitzat i tecnologies com la IA, podem accelerar la transformació del coneixement en millors solucions per al pacient”.
Com s’aconsegueix? Amb la combinació de talents, “són la infraestructura sobre la qual es construeix l’ecosistema”. Navajo explica com un projecte inicialment molt centrat en la recerca canvia completament quan al voltant de l’investigador es construeix un equip amb experts en transferència tecnològica, regulació, desenvolupament de negoci, enginyeria o emprenedoria. “És en aquest moment quan comences a fer preguntes diferents: si científicament funciona, quina necessitat clínica estem resolent, com podem protegir-ho, com ho desenvoluparem, quin camí regulador tindrà o com pot arribar finalment al mercat i les persones”.
Energia per a salvar el planeta… i el Delta de l’Ebre
Si parlem de col·laboració entre talents i necessitats industrials, parlem d’energia. “No només és un pilar de la new economy, sinó el seu motor habilitador”, explica Francesc Ribera —Clúster manager del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya, CEEC— “perquè l’ús d’energia sostenible, eficient i segura pot ser la principal oportunitat econòmica per a millorar la competitivitat en reduir i estabilitzar els costos operatius”.
Aconseguir-ho passa per “hibridar coneixements energètics amb econòmics, en IA, big data, ciberseguretat, fins i tot impacte social”. Però aquí sorgeix la paradoxa: la tecnologia avança a tota velocitat mentre el seu aterratge en les empreses s’alenteix. El fre no és tecnològic, ni tan sols financer, és “la falta de talent intern amb visió estratègica”. Per això, CEEC i la Salle impulsen programes de formació contra aquesta carència. “Aquí apreciem el veritable factor humà. Aquest talent, en adquirir eines de gestió, experimenta un clic mental. Quan tornen a les seves empreses, actuen com a líders de la transició energètica corporativa, connecten amb l’estratègia empresarial”.
Cal entendre a aquests professionals per a atreure’ls. Busquen un propòsit, generar una petjada positiva real. A canvi aporten perspectives fresques que acceleren el cicle d’innovació tecnològica. “Junts transformen l’energia en un ecosistema dinàmic que aporta tracció a la resta de l’economia”, continua Ribera.
Un exemple que aterra aquesta estratègia del CEEC és el pla per descarbonitzar l’aqüicultura en el Delta de l’Ebre i contribuir a la seva resistència davant del canvi climàtic. Tots a l’una: “Connectem a empreses desenvolupadores d’energia solar, experts en modelització digital d’instal·lacions i centres de recerca del sector energètic i de l’agroalimentari. Comparteixen riscos, optimitzen un mateix espai físic i creen un model pioner, eficient i exportable que multiplica l’impacte de totes dues indústries”.
L’aliment de la gent i de la indústria
El sector agroalimentari revela una nova escala de la col·laboració en la intersecció de grans reptes: seguretat alimentària, sostenibilitat, transició digital, la salut i la competitivitat industrial.
La sostenibilitat d’aquest sector depèn de la seva hibridació amb biotecnologia, nous models de negoci i solucions circulars que generen valor industrial i ambiental. A produir aquest coneixement científic es dedica l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària), a banda d’aconseguir que productors, empreses transformadores, startups, centres de recerca, inversors i administracions col·laborin per a portar solucions reals al mercat real. Per exemple, els projectes PERTE Agroalimentaris, que incorporen IA i sistemes avançats de monitoratge en els processos de productius. Només s’optimitza el que es pot mesurar.
“La recerca per si sola no transforma l’economia. Necessita empreses capaces d’adoptar i escalar les innovacions”, detalla Laia Piñol Ferré, cap de l’Oficina de Projectes i Contractes de l’IRTA. “De la mateixa manera, les empreses necessiten accés a coneixement, talent i infraestructures que redueixin el risc associat a la innovació. Quan tots dos mons col·laboren, el resultat és una innovació més ràpida, més eficient i amb impacte molt superior”.
La competitivitat dependrà de la capacitat de les organitzacions per a anticipar-se als canvis, qüestionar models establerts i atrevir-se a explorar solucions que avui no formen part de la seva activitat i la seva mentalitat.
D’aquí la importància del talent com a capital definitiu, perquè “permet qüestionar paradigmes, identificar oportunitats i convertir el coneixement en solucions, mentre la cooperació ajuda a compartir riscos, accelerar aprenentatges i desenvolupar innovacions. La veritable competitivitat no consisteix només a optimitzar el que ja fem, sinó a atrevir-nos a imaginar i construir el que encara no existeix”.
Quines experiències ofereix BNEW 2026
- Es celebra entre el 5 i el 7 d’octubre a DFactory Barcelona.
- Preveu reunir uns 270 ponents de primer nivell nacional i internacional en més de 50 panells, debats i sessions televisats.
- Format híbrid amb retransmissió via streaming, combinat amb assistència presencial i accés a espais de networking.
- Entre altres continguts, aborda l’impacte de la IA en la nova economia; la revolució dels nous materials i la nanotecnologia; els últims descobriments astronòmics i espacials; la contribució de les dades en termes d’eficiència i energia; el nou context geopolític i el seu impacte en la defensa aèria; automatització i robòtica quirúrgica; gestió intel·ligent de l’aigua o l’alimentació del futur.
- BNEW Experience ofereix més de 40 activitats pràctiques vinculades als diferents sectors i l’oferta cultural de Barcelona. “Des d’interactuar amb robots humanoides o quirúrgics fins a provar simuladors com el de la cabina d’un F-18, conèixer vehicles autònoms, aplicacions de robòtica, la impressió 3D i els cobots en l’art, el disseny o la gastronomia”, apunta Blanca Sorigué, directora general del CZFB.
Feed MRSS-S Noticias
