Una idea pot ser brillant. Pot anticipar-se al seu temps. Però en l’origen d’una idea com aquesta no trobem la tecnologia, “sinó a les persones que la fan avançar, que investiguen, emprenen, es fan preguntes diferents, detecten una necessitat. I que decideixen assumir el risc de construir una solució des de zero”.
No parlem de tres medalles d’or, plata i bronze, sinó de vuit medalles d’or. Les obtingudes en els sectors d’IA, salut, aeronàutica, talent, energia, ciència, ‘gaming’ i agroalimentari. És a dir, les vuit grans temàtiques de la passada Barcelona New Economy Week (BNEW)
Una idea pot ser brillant. Pot anticipar-se al seu temps. Però en l’origen d’una idea com aquesta no trobem la tecnologia, “sinó a les persones que la fan avançar, que investiguen, emprenen, es fan preguntes diferents, detecten una necessitat. I que decideixen assumir el risc de construir una solució des de zero”.
Blanca Sorigué, directora general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), que impulsa BNEW, parla de persones com aquesta emprenedora que converteix la seva experiència oncològica en una aplicació per a acompanyar a nens, l’advocada que desenvolupa un sistema de reutilització d’envasos, la doctora en química o l’enginyera que converteixen coneixements en tractaments, l’emprenedora veneçolana que ajuda altres immigrants a tirar endavant, l’arquitecte que guanya temps per als seus fills creant una IA verda, l’expert en publicitat que fa volar drons amb hidrogen, els tres adolescents amb fibra empresarial que en fer-se grans acaben dissenyant una IA a mida.
Tots aporten solucions. Però aconseguir-ho requereix visibilitat i finançament. Clients, col·laboració i creixement. “Els hi calen aparadors, portes obertes i això és el que BNEW vol oferir-los en connectar les seves idees amb empreses, inversors, institucions, coneixement i talent”, afegeix Sorigué.
“Més de cent startups han participat en el BNEW Startup Innovation Hub”, apunta Pere Navarro, president executiu del CZFB. “Tenir una idea obre una possibilitat. Convertir-la en realitat obre una oportunitat per a tota la societat”.
I una oportunitat per a la resta de sectors de la nova economia, perquè cada edició constata com les fronteres es difuminen. “La IA es creua amb l’energia, la ciència amb la salut, l’hidrogen amb l’aviació, la sostenibilitat amb tots els models de negoci”, conclou Navarro.
A continuació, les persones i les empreses que ofereixen —i reben— aquesta oportunitat:
Alongside. Un nen en tractament oncològic necessita, més que mai, jugar
En conèixer Alongside, el seu sentit i el seu contingut, s’intueix de seguida que aquesta iniciativa neix d’una experiència personal. Ho confirma Ingrid Canal, la fundadora: durant el seu propi tractament oncològic, en un estat d’incertesa i sensació de pèrdua de control, va pensar que si per a una adulta era difícil gestionar les seves emocions, fins quin punt ho havia de ser per a un nen que “continua necessitant jugar, imaginar, expressar-se i sentir que conserva cert protagonisme sobre el que li ocorre”.
L’aplicació mòbil converteix les noves rutines —prendre una medicació, acudir a una cita a l’hospital, mantenir hàbits de cura a un mateix…— en petites missions d’aventura i exploració. “La idea és transformar moments que poden resultar difícils en petites experiències de joc, sempre partint del reforçament positiu”, explica Ingrid. Un personatge anomenat Orbi acompanya al nen durant tot el recorregut i celebra amb ell cada prova superada.
Els continguts de l’app se situen “en la intersecció entre psicologia, salut, tecnologia, experiència de pacient i pediatria oncològica”, es dissenyen amb l’assessorament d’especialistes en aquests camps i tracten d’ajudar el nen i els seus familiars a identificar i expressar les seves emocions.
“No pretenem substituir el tractament ni als professionals sanitaris, sinó complementar l’experiència assistencial des d’un espai més proper a la infància: el joc”. El següent pas és desenvolupar i validar “un primer producte funcional amb usuaris reals, generar evidència sobre la seva utilitat i establir aliances amb hospitals, fundacions i l’ecosistema d’oncologia pediàtrica”, detalla Canal.
Per a ella, la lliçó d’aquesta experiència entre allò que és humà i allò que és tecnològic ha estat “no enamorar-se de la solució que desenvolupes, sinó del problema que vols resoldre”. “El més important al començament és escoltar, validar el mercat, contrastar i acceptar que moltes de les teves primeres idees hauran de canviar. Tenir molt clar per què vas començar i per a qui l’estàs construint”.
NoctuRNA Therapeutics. ARN circular per a tractar malalties neurodegeneratives
Quan Miriam Corredor, doctora en Química Mèdica, va haver de guardar en un calaix la patent que tant li havia costat desenvolupar —una molècula amb potencial per a tractar malalties neurodegeneratives—, va aprendre dues lliçons. La primera, que ni tan sols una decepció així ha de frenar el propòsit de tota una carrera. I la segona, que molts descobriments científics extraordinaris es desaprofiten “perquè falta un equip disposat a assumir el risc de transformar-los en productes que puguin arribar als pacients”.
Al principi hi ha les persones que fan avançar la tecnologia, que investiguen, emprenen, es fan preguntes diferents, detecten una necessitat. I que decideixen assumir el risc de construir una solució des de zero
Blanca Sorigué, directora general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB)
El fruit d’aquest aprenentatge, i la seva revenja personal, és NoctuRNA Therapeutics, spin-off de la Universitat Pompeu Fabra que desenvolupa teràpies basades en ARN (àcid ribonucleic) circular per a tractar malalties rares neurodegeneratives i neuromusculars —l’ELA o la distròfia miotònica tipus 1, per exemple—, així com malalties infeccioses, a partir de les recerques impulsades per la professora Juana Díez i el doctor Marc Talló-Parra.
El seu angle d’actuació consisteix en “dissenyar petites molècules d’ARN circular capaces de reconèixer de forma molt específica estructures patològiques i bloquejar els seus efectes”, per a contribuir així al desenvolupament de teràpies que millorin la vida dels pacients i les seves famílies. Aconseguir-ho també implica facilitar el treball dels cuidadors i del personal sanitari, a més de generar coneixement, propietat intel·lectual, llocs de feina científica i inversió en l’ecosistema biotecnològic barceloní “perquè els descobriments en els centres de recerca puguin convertir-se en medicaments”.
Què li diries a la Miriam Corredor que va desenvolupar aquella patent guardada a un calaix, o a qualsevol emprenedor en biotecnologia? “Que tingui molt clar per què vol fer-ho. Emprendre implica conviure durant molt de temps amb la incertesa i afrontar reptes constants. La idea inicial és important, però probablement ho són encara més l’equip, la capacitat d’adaptació, la perseverança i la resiliència”.
Altum Sequencing. Una cèl·lula tumoral entre un milió de cèl·lules sanes
Un altre exemple de com els coneixements de diferents disciplines es combinen per a materialitzar una solució real. En aquest cas, la seqüenciació d’ADN d’última generació (NGS) assistida amb IA pot “detectar una cèl·lula tumoral entre un milió de cèl·lules sanes a partir d’una simple mostra de sang, la qual cosa converteix senyals invisibles en respostes clares i precoces”, explica Marina Planas, CEO de Altum.
La companyia neix l’any 2019 a partir de les recerques dels metges Joaquín Martínez-López, Rosa Ayala i Luis Paz-Ares a l’Hospital 12 de Octubre (Madrid). L’any 2024 s’incorpora Planas, enginyera industrial amb experiència en automoció i aeronàutica, per a ajudar a desenvolupar una tecnologia que millori el seguiment de les persones amb càncer.
El resultat, la plataforma IA Altum ATLES, funciona com un radar: “Busquem senyals que poden alertar de canvis en la malaltia abans que, en determinats casos, siguin visibles en una prova d’imatge. Aquesta informació complementa les proves habituals i la valoració de l’equip mèdic”. És com passar “d’observar la malaltia mitjançant fotografies aïllades a seguir-la com una pel·lícula”.
Ho aconsegueixen en combinar l’anàlisi de molècules mitjançant biòpsies líquides (mostres de sang) amb la plataforma per a localitzar petits fragments d’ADN procedents del tumor. “Amb les nostres anàlisis identifiquem senyals específics de cada pacient i les seguim en mostres posteriors per a observar si disminueixen, continuen igual o tornen a aparèixer”.
L’objectiu final és evitar tractaments innecessaris, detectar senyals que una teràpia pot estar deixant de funcionar i facilitar un seguiment menys invasiu. “Que cada pacient rebi el tractament que necessita quan el necessita, reduir efectes secundaris, preservar la qualitat de vida i millorar els resultats clínics”, afegeix la CEO. La paraula clau “és “temps” perquè els metges prenguin millors decisions “i temps perquè els pacients puguin viure millor”.
Timbala AI. Des de Vic al món: intel·ligència artificial a mida
“Som d’aquella gent típica que amb 16 anys ja està venent tot el que pot. Aquesta inquietud mai ens ha deixat”, diu Martí Norberto, cofundador de Timbala AI juntament amb David Berges i Isaac Grau.
Però de gent típica no en semblen tenir gaire, malgrat el que diuen. No venen de Silicon Valley sinó de la comarca d’Osona (Barcelona) i amb aquestes idees clares: la IA està pertot arreu “però a l’hora de la veritat les empreses no saben com adoptar-la” i la gran majoria de les iniciatives no genera valor mesurable. “El coll d’ampolla mai va ser construir intel·ligència artificial, és implementar-la amb garanties”.
Van fundar Timbala AI a Vic, l’any 2024. A dia d’avui, ja comercialitzen, capten clients als Estats Units, han passat de tres a 18 professionals i han estat en el top 5 mundial de la plataforma Product Hunt.
Més de cent ‘startups’ han participat al BNEW Startup Innovation Hub. Tenir una idea obre una possibilitat. Convertir-la en realitat obre una oportunitat per a tota la societat
Pere Navarro, president executiu del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB)
Quina classe de producte pot ser capaç de créixer a un ritme com aquest? Doncs un que permet a qualsevol empresa crear, executar, governar i utilitzar aplicacions IA fetes a mida pel seu negoci, en comptes de recórrer a eines genèriques. “Som l’única plataforma completa que integra, en un sol contracte i un sol sistema, el framework de desenvolupament, la base de dades híbrida, la capa de fiabilitat, l’eina de composició i la governança empresarial”.
Exemples: un assistent per a una companyia immobiliària que respon a consultes de productes, tarifes i finances en temps real; una cadena de concessionaris que integra web, call center, inventari i pressupostos; una distribuïdora de productes marins que unifica 10.000 comandes al mes per diferents canals, o una constructora que automatitza l’anàlisi completa de les licitacions.
Lliçons d’aquests dos anys frenètics? “L’origen no és una limitació; ben aprofitat, pot ser un avantatge. T’esmola la gana i et fa tocar de peus a terra. Cal resoldre un problema que sigui real, no un que estigui de moda, per això sempre hi haurà un forat. Si la teva oportunitat la veu tothom, ja arribes tard. I envolta’t de gent que et contradigui. El millor que tenim no és la tecnologia, és un equip on cada persona qüestiona les decisions dels altres. És incòmode, però és el que t’estalvia perdre el temps construint coses que ningú voldrà”.
Pots. Una ampolla de vidre pot indicar-te el camí un cop i un altre
Marta Sainz és una advocada que, per circumstàncies del destí, se’n va a viure a la Xina i es queda allà tres anys, a una zona amb un nivell extrem de contaminació. Pren consciència d’un problema global i, al seu retorn a Espanya, analitza les lleis vigents sobre la matèria. La sorprèn la quantitat de residus generats, entre ells, envasos amb una vida útil de pocs minuts, malgrat els recursos, energia i emissions que requereix la seva fabricació.
Així que crea Pots i deixa el món del dret per a dedicar-se amb cor i ànima a la seva empresa. Avui, recupera, higienitza i torna a introduir en el mercat envasos de vidre perquè puguin utilitzar-se un cop i un altre. “La reutilització pot ser una alternativa viable, eficient i escalable, es pot prevenir la generació de residus des de l’origen”.
Pots recupera i reutilitza envasos per a clients Horeca (hotels, restaurants, cafeteries), establiments, activitats de enoturismo, esdeveniments, punts de venda i supermercats. “Actualment, podem reduir fins a un 86% les emissions de CO₂ amb respecte a les que provoca la fabricació de nous envasos”. Ajuden empreses i organitzacions a adaptar-se a un context “on la sostenibilitat és cada vegada més rellevant per a consumidors, administracions i mercats”, i fan que la reutilització deixi de percebre’s com “una complexitat operativa i es converteixi en una alternativa viable i integrada en l’activitat empresarial”.
Per a Sainz, la convicció en el propòsit és el que ajuda a superar aquests moments en els quals res surt com havies planejat. “Diria que no cal tenir por al fracàs. Una startup pot aconseguir més o menys èxit, però el procés d’emprenedoria és una experiència d’aprenentatge extraordinària. T’obliga a sortir de la teva zona de confort, a adquirir coneixements en àmbits molt diferents, a créixer professionalment i personalment a una velocitat difícil de trobar en altres entorns”.
H2 Dron Energy. Volar més alt, més lluny, més fort, més temps
“Vaig créixer en una família on es parlava més d’allò que és possible que d’allò que és segur. El meu pare era emprenedor, i a casa mai ens preguntàvem què pot passar si una iniciativa surt malament, sinó més aviat què passa si funciona”. Així explica Marcos González per què als 18 anys munta una agència de màrqueting amb 20 llocs de treball. Per què la deixa més endavant per a solucionar problemes a una escala més gran i troba aquesta oportunitat en els drons. “Tothom parlava del que podien fer, vigilar, rescatar, però gairebé ningú parlava d’allò que els frenava a l’hora de fer-ho millor. Em semblava absurd que una cosa tan potent com un dron professional depengués d’una bateria tan limitada”.
L’any 2019 descobreix les possibilitats de l’hidrogen i amb 23 anys, sense haver estar format com a enginyer, però envoltant-se dels millors enginyers que fou capaç d’apassionar, funda H2 Dron Energy. Va haver-hi mesos, diu González, en què tot semblava massa gran per a l’empresa, però al final van aconseguir reduir a la grandària d’un dron un sistema de generació d’energia per hidrogen que funcionava en cotxes.
Avui, aquest sistema de propulsió que es basa en un petit generador elèctric incorporat, permet als drons volar fins a cinc vegades més temps que un model equivalent de bateries i recarregar en dos o tres minuts. La seva capacitat d’operar durant hores explica el seu ús per a vigilar l’evolució dels recents super-incendis a Àvila i Madrid, o per a buscar persones en inundacions. “El que més importa és el factor humà: que un bomber tingui millor informació i corri menys riscos, o que hi hagi la possibilitat de continuar buscant a algú quan una família està esperant notícies”. Són també adequats per a defensa —fronteres, infraestructures, costes…— perquè poden volar a molta més altitud, fent menys soroll i amb una petjada tèrmica més baixa.
González diu que cal obsessionar-se amb el problema i no tant amb la solució. La prova és que aquell primer prototip i el model actual “no s’assemblen en res l’un a l’altre, però tots dos poden volar”. “No existeixen les bones idees, sinó les bones execucions. A molta gent se li va poder ocórrer usar hidrogen en drons; el difícil és passar anys provant, fallant i tornant a provar fins que funciona”.
Uvné. Com saber, en un país nou, què necessites estudiar i on
Uvné neix de diverses preguntes que demanaven una resposta. Però la seva fundadora, Victoria Mejías, en destaca dues. Una se la feia a si mateixa en arribar a Espanya des de Veneçuela: “I ara què faig amb tot el que sé, amb la meva experiència, amb les meves circumstàncies i les possibilitats que tinc davant meu?”. Una altra se la va plantejar algú que assistí a la presentació del seu llibre Vull aprendre de tu: “I com sé jo què puc estudiar i on puc estudiar-ho?”
L’intent de donar resposta adequada a aquestes dues qüestions és un programari que crea rutes formatives orientades al desenvolupament professional a Espanya. “De vegades, el problema és no trobar una tècnica adequada, una estructura, un ritme, una explicació o l’acompanyament necessari per a continuar”. D’aquí ve que la plataforma ajudi a conèixer “com funciona el sistema educatiu espanyol, quins tipus de formació existeixen, on buscar, quines diferències hi ha entre diverses opcions o com interpretar allò que demana el mercat laboral”.
Explora recursos des d’un mateix entorn, en comptes de començar cada nova consulta des de zero entre múltiples pàgines. Treballa amb l’experiència de l’usuari, les seves competències, el seu objectiu professional i la informació recopilada. I construeix una ruta formativa pràctica per a organitzar objectius, mantenir el focus, registrar passes endavant i acompanyar el procés d’aprenentatge. “Trobar un curs pot ser relativament senzill; entendre si realment té sentit dins de la teva vida professional pot no ser-ho tant”.
Li fascina pensar que gran part d’allò que avui donem per garantit existeix perquè “algú va observar alguna cosa en concret i es va preguntar si podíem fer-ho millor?”. Però “no aconsellaria esperar a tenir totes les respostes, perquè probablement no arribaran, quan és molt millor tenir molt clar per què val la pena continuar fent preguntes”. “No donis per descomptat que la teva primera resposta és la correcta, prova-la amb altres persones i, si després de tot això el problema continua valent la pena, comença a construir”.
Torch Smart Urban Solutions. Per què la IA verda és una infraestructura emancipada
Sovint es parla de la conciliació com un dret laboral o un reclam per a atreure talent. És menys freqüent que es percebi com un incentiu per a emprendre.
Javier Peña, arquitecte i urbanista, es troba al davant d’un dilema quan, després de néixer el seu segon fill, entén que el seu èxit li resta temps per a dedicar-ho a allò que més li importa.
“Abans de desenvolupar una idea, cal preguntar-se quin tipus de vida vols tenir. Formar una família, tenir fills, viatjar, disposar de temps lliure o simplement portar una vida tranquil·la? Sembla una pregunta poc relacionada amb els negocis, però crec que és de les més importants que s’ha de fer una persona”.
Així, Peña decideix treballar en la seva pròpia empresa per a tenir més llibertat i veure créixer als seus fills. A Sant Feliu de Llobregat, l’any 2024, funda Torch, després s’incorpora el seu soci Walter Gálvez i trien un model de llicència: “Ens permet una estructura lleugera i concentrar-nos a crear noves solucions. Si fabriquéssim i distribuíssim directament els nostres productes, probablement obtindríem més benefici, però necessitaríem instal·lacions, finançament, logística, personal i una estructura de responsabilitats molt més gran”.
La innovació que proposa és un dispositiu autònom d’IA que produeix la seva pròpia energia solar i processa ell mateix les dades (“la IA hi viu a dins”), per tant no necessita connexió a la xarxa elèctrica ni comunicar-se per internet amb grans centres de dades. Així evita els impactes ambientals associats a la IA convencional i per això ho qualifiquen com una infraestructura verda i emancipada.
Qualsevol pot usar-la sense mòbil ni ordinador, especialment persones amb alguna discapacitat, sense accés a aquests recursos, que no dominen l’idioma local o que viuen situacions d’emergència com en el passat terratrèmol de Colòmbia. També pot usar-se en altres circumstàncies: per exemple “el primer semàfor fix 100% solar d’Espanya, instal·lat a Sant Feliu, que continua operatiu en cas d’apagada i pot alertar per veu als vianants d’un risc d’atropellament. A més, hem desenvolupat parades d’autobús que parlen i permeten a persones amb discapacitat visual consultar horaris, línies o com arribar al seu destí”.
Feed MRSS-S Noticias
